Com cada dia, després de llevar-te, vas al bany i obres l’aixeta. L’aigua freda et recorre el cos despullat i decrèpit, que després de tants anys continues arrossegant. Tremolant poc a poc surts de la banyera, et poses el barnús i vas a l’habitació. Després de vestir-te surts al carrer en un d’aquells matins freds i clars d’hivern. Davant teu les fàbriques que de petit vas conèixer, continuen expulsant vapor. Te les mires i sospires. Un antic record melancòlic truca a la porta, tornes a ser allà despullat, sol, amb ulls d’Atena. Mires al teu voltant i atent observes el rònec banc de fusta que pacient i buit t’espera. T’hi apropes i comences a retrobar el pols al món, aquell món, el teu món. L’horitzó s’eixampla i veus la vinya, que Ceres generosa aquell any havia fet fructificar, mullada com quan eres petit i corries immers en el teu món. Corres fins que retrobes aquelles velles escales de granit i de passamà verd rovellat. A dalt aquell rellotge de paret que de petit et feia tanta por, resta ara mut. Mut, mut com tu, ara que et descobreixes pensant en tot allò del que havies defugit, te n’adones que realment ho enyores. Ara tu restes mut, buit per dins. Una última llàgrima rellisca dels teus ulls, i tot somrient, mors.
Records
Ponts
No som res més que ponts creuant un riu, deixant que la vida passi sense voler tocar-la, gaudir-la.
De tant en tant n'hi ha algun que cau i és capaç de sentir l'emoció, de tastar els sentiments però això significa el perill i quan hi ha perill és construeix un altre pont més segur que l'anterior perquè no torni a passar.
Realment som feliços sent ponts? Realment ningú vol caure?
Potser la condició humana és així, és no saber mai que se sent al sentir l'aigua freda a la teva pell, al deixar-te portar pel corrent, al sentir els suaus còdols a les plantes dels peus, al mullar-te i saber que ets viu.
Potser la condició humana és mirar-t'ho des d'un pont.
M.
Reflexions d'un dilluns a la tarda
Quan ho hem perdut tot, quan ja no hi ha esperança, quan la bogeria ja no és factible, l'únic que ens queda és la fe en nosaltres mateixos i la llibertat per canviar el món.
La llibertat ni la felicitat són estats físics sinó sentiments. Si ets lliure ets feliç, si ets feliç ets lliure.
M.
Ametlla Amarga:
I amb el regust d'una amagra ametlla enfiles carrer amunt tot estirant el pes mort d'aquesta llarga vida. I penses...
