Obres els ulls a poc a poc a causa de la llum que es filtra per la persiana, mires el rellotge i veus que ja són les vuit, decideixes sortir del llit i t'adones que no hi ha ningú al teu costat. Amb un badall arribes mandrós a la dutxa i deixes que l'aigua calenta caigui per la teva esquena, surts i et vesteixes amb els mateixos texans que ahir i una samarreta sense marca, et mires al mirall i veus que res ha canviat en els últims tres anys.
Surts de casa lentament i tanques amb clau. Al carrer hi ha les senyores a la plaça comentant el teu aspecte, el senyor Josep passejant el gos, el forn està obert, hi han els clients de sempre. Arribes a la cantonada, entres al bar i demanes el de sempre, al teu costat hi ha un home amb un got de whisky a aquestes hores i et pregunta... No trobes que aquesta vida és molt monòtona? Mires enrere i t'adones que potser té raó i tot i així ja t'està bé i fas un glop al cafè amb llet.