No som res més que ponts creuant un riu, deixant que la vida passi sense voler tocar-la, gaudir-la.
De tant en tant n'hi ha algun que cau i és capaç de sentir l'emoció, de tastar els sentiments però això significa el perill i quan hi ha perill és construeix un altre pont més segur que l'anterior perquè no torni a passar.
Realment som feliços sent ponts? Realment ningú vol caure?
Potser la condició humana és així, és no saber mai que se sent al sentir l'aigua freda a la teva pell, al deixar-te portar pel corrent, al sentir els suaus còdols a les plantes dels peus, al mullar-te i saber que ets viu.
Potser la condició humana és mirar-t'ho des d'un pont.
M.
Ponts
Publicat per
Mireia
dilluns, 15 de juny del 2009
4 comentaris:
Escriviu tan bé que el comentari ms complert semblaria pobre, així que ho deixo estar, simplement, m'encanteu!
(Martí et trucaré algun dia que amb la mireia si que hi parlo però de tu no en sé res!)
No sabeu le ganes que tinc de veure-us.
un petó fortíssim!
ps. M'encanta la idea d'un blog compartit! =D
Que gran, Mir! Sublim! (quina novetat, no? xD). Ainss, tens raó. A la vida t'has de mullar, disfrutar, sentir.. I també sofrir, per tal d'aprendre, per tal de millorar...
I a sobre de que m'encanta el text, també m'encanta la foto! Si és que ets una crack!
Per cert! Com molen les viciades als jocs de MSN xDDDDD (ho havia de dir.. :P)
Ja deus saber qui sóc, no? T'ho he posat fàcil! jaja. Boníssim el blog! Felicitats ^^
Alaa, si surt el nom! Quina estafa xDDD
Publica un comentari a l'entrada